Copy
Visualitza aquest correu al teu navegador
Butlletí #24 de
l'Esbart Dansaire de Rubí

Hola Josep Maria, 

Conte Pigmeu

Un dia, un lleó assedegat es va acostar a un llac d’aigües transparents i quan s’hi va amorrar per beure va veure per primera vegada la seva imatge reflectida. Espantat va pensar: “Aquest llac és territori d’aquest lleó ferotge. Me n’he d’anar”.

Però l’animal tenia molta set, de manera que al cap d’unes quantes hores, va decidir tornar-hi. S’hi va acostar sigil·losament  i, tan bon punt va inclinar el coll per beure, hi va tornar a trobar el seu rival! No s’ho podia creure! Que ràpid que era i que pendent estava aquell maleït animal!

Què podia fer? La set el matava i aquella era l’única font en molts quilòmetres. Desesperat, se li va acudir de donar la volta al llac per entrar-hi per una recolzada fosca. Quan hi va ser, es va arrossegar fins a l’aigua i ... pam!, la mateixa gola davant seu! Estava enfonsat. Mai no s’havia enfrontat a algú tan territorial...

Però el lleó tenia tanta set que va decidir jugar-se-la. Es va armar de coratge, va agafar embranzida fins a la riba i, sense pensar-s’ho, va ficar el cap a l’aigua. Llavors va ser quan, tal com expliquem els pigmeus ancians, es va fer la màgia! El seu ferotge rival havia desaparegut per sempre.


Lluitem contra les nostres pors i encarem la recta final del curs 2015-16.
Joan Manel Camps i Jaraba
President de l’Esbart Dansaire de Rubí

NANS NOUS

Ruth Sánchez

Mare de l’Arnau, que el curs vinent començarà a l’Escola de l’Esbart

1- Quina és i quina ha estat la teva vinculació amb l’Esbart?


La meva vinculació amb l’Esbart ve de fa molts anys. De fet, gràcies a l’Esbart vaig descobrir la passió per la dansa i la música. Gràcies a l’Esbart vaig conèixer en Pere Burés, que em va empènyer en certa manera al món de la música. Parlant un dia amb ell, em va proposar d’apuntar-me a l’Escola Municipal de Música de Rubí. Aquest va ser l’inici de la meva carrera professional com a mestra de música, instrumentista, cantant, i directora de cors infantils i d’adults.
 
També tinc bons records de la passió que tenia l’Eduard Ventura per la dansa, que em va influir prou com per dedicar anys de la meva formació al món de la dansa tant  tradicional i clàssica com contemporània. 

En certa manera, el fet de viure a Rubí ja et vincula a l’Esbart. Participant del món cultural popular de Rubí, ens vinculem amb l’entitat participant en el Ball de Gitanes de Rubí per Festa Major, retrobant companys que hi han ballat, o gaudint i rememorant espectacles de dansa que hem anat a veure per Festa Major.

Actualment porto al meu fill a l’Esbart. La dansa tradicional ens apropa a les nostres arrels i tradicions, ens reconeixem en la nostra identitat nacional i en una manera de fer pròpia. Ens acosta a la terra, i possibilita als nostres fills experimentar el moviment, la música, l’expressió corporal, l’atenció, descobrir-se un mateix, i aprendre amb els altres d’una forma fantàstica a través de la dansa, gaudint i ballant. 
 

2- Què representa per a tu aquesta entitat? I per a la ciutat de Rubí?


Per a molts aquesta entitat forma part de la cultura popular del poble i, tot i que molts de nosaltres no hem estat membres de l’Esbart, d’una forma o altra n’hem tingut vinculacions. Hem tingut companys que hi han ballat, ens hem il·lusionat veient espectacles de l’Esbart i hem participat de ballades de Gitanes al Carrer en diferents èpoques. En definitiva, l’Esbart està present en la vida de molts de nosaltres i l’entitat la sentim com a part de la nostra cultura com a rubinencs.
 

3- Personalment, quin granet de sorra hi aportaries? Què milloraries de l’Esbart?


Donaria més formació als alumnes de l’Escola de l’Esbart amb classes de dansa clàssica i contemporània. També crearia algun grup per a adults de dansa tradicional catalana per poder compartir experiències i donar la possibilitat de ballar dansa tradicional a la gent de Rubí. 
 

4- Digues cinc paraules que, per a tu, descriguin l’Esbart.


Il·lusió, passió, alegria, estima i cultura.
 

5- Si marxessis, per no tornar, de Rubí, quines tres coses de l'Esbart t'enduries?


Una de ben especial: el Ball de Gitanes de Rubí, perquè ja n’inclou tres: la música, la dansa i la gent. 
Fotografia: Jordi Soler Pons

NANS VELLS

Anna Ariza i Oriol Marco

Pares de la Júlia Marco, alumna de l’Escola de l’Esbart que enguany acaba aquesta etapa

1- Quina és i quina ha estat la teva vinculació amb l’Esbart?


La besàvia i l'àvia de la Júlia ja ballaven a l'Esbart. La Júlia va entrar a l'Escola quan tenia quatre anys i nosaltres ballem les Gitanes al Carrer des d'en fa vint-i-cinc.
 

2- Què representa per a vosaltres aquesta entitat? I per a la ciutat de Rubí?


Per a nosaltres, l'Esbart és sinònim de gent arrelada a Rubí i que se l'estima. Quan l'Oriol va arribar a Rubí, aprendre les Gitanes per fer la ballada al carrer va ser una de les primeres vies d'integració i de conèixer gent de Rubí. És una experiència que recomanem als nouvinguts que volen integrar-se i que cap rubinenc i rubinenca no s'hauria de perdre.
 

3- Personalment, quin granet de sorra hi aportaries? Què milloraries de l'Esbart?


Aportaríem una mica més de modernitat i adaptació als temps actuals. Milloraríem la rigidesa en determinats aspectes.
 

4- Digues cinc paraules que descriguin l’Esbart


1) Arrelament, 2) Sensibilització per la cultura popular, 3) Bona formació en dansa, 4) Fer poble i 5) Projecció exterior.


5- Si marxessis, per no tornar, de Rubí, quines tres coses de l'Esbart t'enduries?


1) Les fotos de les àvies i la Júlia ballant. 2) El record dels assajos divertidíssims de les Gitanes al Carrer. 3) El CD del Ball de Gitanes.
 
Fotografia: Arnau Marco

MISCEL·LÀNIA

L’Escola de l’Esbart balla a l’Escola Montessori, El Pinar, Mollet i Ca n’Oriol


L’Escola de l’Esbart ha actuat en quatre ocasions durant aquest mes de maig. 

L’actuació del Pinar ha estat en la celebració dels 10 anys de la geganta Lola. El grup de Gitanos hi ha ballat el “Ball de Gitanes”. Aquest grup també ha fet la mateixa ballada a l’Escola Montessori. 

D’altra banda, el grup de Vells, de 13 i 14 anys ha participat a la XVIII Trobada d'Esbarts Infantils de Mollet, juntament amb l’Escola de Dansa de la Vila de Sallent, la de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages i l’amfitriona, l’Escola de Dansa de l’Esbart Dansaire de Mollet. 

Finalment, la ballada a Ca n’Oriol, del grup d’11 i 12 anys, Les Faixes, ha estat durant la celebració de la Festa Major d’aquest barri, aquest 29 de maig. 
Fotografia: Esbart Dansaire de Rubí
Aina Milà

L’Escola de l’Esbart celebra el Dia de l'Amic


L’Escola de l’Esbart ha celebrat per primera vegada el Dia de l’Amic. Durant una setmana, del 23 al 27 de maig, tots els dansaires de l’Escola han pogut venir acompanyats per un amic o amiga a classe i mostrar-los què és l’Esbart i què hi fan. 

Aquesta activitat ha estat tot un èxit i les classes de l’Escola de l’Esbart s’han omplert d’infants i joves que, per primera vegada, han viscut un assaig des de dins. 
 
Fotografia: Mont Burés
Aina Milà

Els Xatos, una tradició ben viva


La Festa dels Xatos, que se celebra cada any a l’ermita de Sant Muç, havia estat per a mi una celebració desconeguda. Quan la meva filla gran va entrar a formar part de l’Escola de l’Esbart, ara fa sis anys, vaig descobrir (jo i la meva família) una diada ben especial.

Ara els Xatos, d’una forma o d'una altra, s’han convertit en una cita obligada al nostre calendari familiar i, per poc que puguem, fem una escapada cap a Sant Muç amb les nenes per compartir una jornada de festa que ens fa sentir part d’un poble i d’una tradició.

Per a mi i els de casa els Xatos és sinònim de: primavera, famílies, aplec d’entitats, natura, festa i ball i, sobretot, una forma de transmetre a les nostres filles el que és sentir-se rubinenc. El ball dels gegants i gegantons, la participació dels castellers de la ciutat, les sardanes i el so de la cobla, els diables, l’arrossada... i el ball dels Xatos, amb dansaires de totes les edats,  converteixen l'aplec en un esdeveniment on tothom troba el seu espai.
Fotografia: Joan Carles Tortosa
Quan, en un moment donat enmig de la festa, fas un cop d’ull al teu voltant i mires amb atenció veus generacions de rubinencs i gent d’altres contrades, dels més petits als més grans, aplegats al voltant de la plaça i als peus de l’ermita, cares de felicitat i de retrobament alegre, nens encuriosits amb els animals de la granja... i sents el poble que batega.

Properament, amb la incorporació de la nostra filla petita de 3 anys a l’Esbart, encara ho viurem més intensament; i és que els Xatos s’han convertit per a nosaltres en el tret de sortida de la temporada d’actes amb l’Esbart i un bon moment per descobrir els avenços de la mainada en les danses que han anat aprenent durant el curs.
Fotografia: Susana Badia
 
Susana Badia
Mare d'una dansaira de l'Esbart

L’Esbart preestrena el nou espectacle “Som i serem: del punt pla a la jota”


El cos de dansa de l’Esbart ha fet dues preestrenes de l’espectacle “Som i serem: del punt pla a la jota”, que s’estrenarà oficialment el proper 29 de juny, en el marc de la Festa Major de Rubí. 

Les preestrenes, a Breda, el 21 de maig, i a Sant Esteve de Palautordera, el 28, han deixat el públic entusiasmat amb les danses de l’Esbart. Les dues representacions han estat una oportunitat per acabar de detallar la propera actuació de Festa Major.
 
Fotografia: Carles Janer
 
Aina Milà



VIROLET

I a l'Escola Montessori...


Cinc cèntims del que està passant al Montessori:

Els nens i nenes de segon ja han visitat l'Espona on l'Anna Sancho els ha fet una explicació molt interessant sobre el vestuari tant dels dansaires com de l'imaginari.

I al menjador, per no ser menys, estan fent un mural reutilitzant antics dibuixos sobre la ballada que lluirà moltíssim.

Us deixem unes fotos dels preparatius...
A més, el 6 de maig, vam celebrar a l'escola l'acte central, i alhora el més vistós, dels que hem exercit com a padrins del ‘Ball de Gitanes de Rubí’. La novetat d'aquest any, una de moltes, és que hem introduït els personatges dels avis i del cavallista.

El Jonatan els va preparar molt bé i el resultat ha estat una rèplica gairebé exacta de la que interpreten els dansaires de l'Esbart.

Aquesta festa cada any la gaudim amb més intensitat (i ja en van 13!) perquè el ball cada cop el sentim més nostre.
Fotografies: Escola Montessori
Escola Montessori

US PRESENTEM...

A PROP I D'ARREU
Convençuts i orgullosos


Ens imaginem la reacció del cos de dansa de l’Esbart dansaire d’Arenys de Munt quan el seu director, Carles Marpons, els va dir: “Farem un espectacle que repassarà la nostra trajectòria i hi ballarem... 24 danses”. Segur que molt semblant a la del públic, que s’acosta a veure l’espectacle i es troba amb un clar exemple d’allò que es diu “la imaginació al poder”! Quatre blocs: Principat, Illes, País Valencià i Dansa de creació. Entre cinc i set danses per bloc. La majoria de danses, interpretades per una sola parella. L’espai escènic central, amb públic en tres fileres als quatre costats. Sis parelles a l’escena, cadascuna amb el seu vestuari. Música enregistrada... Parlem-ne!

Si ens diuen que en un bloc dedicat a les danses del Principat hi tindrem dos espunyolets, “La Gala” i la “Dansa de Castellterçol”, ben segur pensarem que costarà de pair, siguem clars i sincers. Doncs no: la proposta dels d’Arenys de Munt és fer un tastet de les danses, una mena de mostra que ens fa arribar a l’essència del folklore, fins i tot el contextualitza en aquesta mena d’àgora en què converteix l’escena. Hi veiem, el joc comunicatiu de l’”Espunyolet”, el poderós de “La gala”, senyorívol a “La Dansa”, potent a “La Morisca” i als “Cascavells” i l’absolutament enamorador del pas a dos del “Ballet de Déu”.
El pas a les Illes ens el dóna el so d’una flauta dolça... i dolça! En directe, tant directe com el potent i molt popular cant del “Parado”, cant viscut i interpretat com mai l’hem vist a un espectacle d’esbart. Parado, boleros i jotes ens acosten a Mallorca. Ho fan des de la folklorització tradicional amb què els esbarts hem presentat fins ara la dansa de les Illes; potser caldria anar incorporant l’actual “Ball de Bot”, però el que ens mostra “A prop i d’Arreu” és una trajectòria, i així està bé.
El potent i majestuós passeig de la Dama d’Elx obre el bloc valencià, en què no falten dues seguidilles, el “Bolero de l’Alcúdia”, “El mortitxol” i un interessant duel masculí amb el “Galop de panderetes”. Seguim amb la mateixa tònica, màxim dues parelles, i de cada dansa, un tastet. Potser en aquest bloc es deixen portar per la rauxa i alguna dansa té més durada de la que convindria a l’espectacle per mantenir-ne l’estructura, però tampoc resulta malament.
Començar un bloc dedicat a la dansa de creació, en el qual es mostra el treball del mateix l’esbart, amb la “Vilanesca” és quelcom agosarat que en qualsevol altre espectacle resultaria un llast difícil d’aixecar. Tot i que aquí passa, l’agilitat en què se succeeixen les danses fa que la presència de la “Vilanesca” segueixi present durant tot el bloc, com una mena de padrina de les creacions dels arenyencs. Sovint els esbarts tanquem els espectacles amb finals efectistes, i “les Gitanes” en són l’exemple més clar: Com es fa això en un espectacle de danses de molt poques parelles? Amb imaginació, com tot l’espectacle. Una dansa amb joc aeri, en què el suport del tècnic de tramoia resulta gairebé més decisiu que la mateixa feina dels dansaires.
L’espectacle “A prop i d’Arreu” ens pot fer venir al cap un munt de “però”; de ben segur que cadascú l’hauria enfocat de manera diferent, i l’hem triat per fer-ne una crònica per diverses raons, i gairebé totes tenen un nexe en comú: Eliminen o solucionen totes les “pegues” que ens posem a l’hora d’estructurar un espectacle: Des que les danses de poques parelles no enganxen el públic fins a la impossibilitat de barrejar vestuaris. Sabeu que no tot pot ser perfecte i aquí s’arrossega el llast del doble paper dansaire-director i la sàvia, però arriscada, opció de repartir equitativament la participació dels dansaires: uns dansaires joves que no tenen por a tenir al públic a menys d’un metre, que s’ho passen d’allò més bé ballant, que ens fan còmplices de la seva complicitat. 
“A prop i d’Arreu” és també “De veritat” i, tot i que el seu hàbitat natural és la Sala Corrioles del Centre Moral d’Arenys de Munt, no el deixeu d’anar a veure en algun dels teatres pels quals passarà. És un altre d’aquells espectacles que ens fa seguir creient en la feina dels esbarts dansaires. D’aquells en què les noies ens enamoren amb la seva senzillesa i els nois ens enerven amb la seva força. Deixeu-me ser incorrecte, ni que sigui per una vegada: Es poden discutir −ho faig− braços, posats o moviments, però tornar a veure uns talons picant al cul fent salts de Morisca... no té preu!
Fotografies: Anna Bigorra
Josep Maria Fuentes i Ros
Activista de l'àmbit dels Esbarts

Mestres de Dansa

Tomàs Manyosa.
La dansa tradicional, a la plaça!


El Tomàs és un dansaire i mestre diferent en el nostre àmbit dels esbarts dansaires. Fundador de l’Esbart Sabadell Dansaire, n’és el soci número 1, i n’ha estat dansaire i director artístic; també va dirigir l’Esbart Montgrí, on va donar forma a un dels espectacles de dansa tradicional més representats “Trencats i seguits”. És diferent per la seva formació: estudis musicals de solfeig i piano completats de manera autodidacta amb direcció i composició (té força sardanes compostes i alguna d’enregistrada). En plena joventut decideix estudiar dansa clàssica i acaba ballant de manera professional dos anys al Ballet titular del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Joan Magrinyà, en el qual debuta amb l’òpera “Carmen” (amb un ballet espanyol que no era la seva especialitat). Balla fins als 32 anys, tot i que abans ja havia decidit no viure de la dansa, atès que en aquells temps això representava haver de deixar Catalunya i Espanya. 

Amb la seva formació pot sobtar que el Tomàs no decidís ballar amb els esbarts capdavanters en la dansa de creació. No ho va fer per dues raons bàsiques: el més enllà de la dansa tradicional ja el tenia amb la dansa clàssica i no és gens partidari de tocar res de les danses tradicionals recollides a les primeries del s. XX. Pensa que els folkloristes que en van fer el recull es mereixen el mateix respecte que reclamem per als coreògrafs de la segona meitat del s. XX cap aquí i les seves creacions. No és que sigui contrari a la dansa de creació d’arrel tradicional i popular −ens comenta que ha vist coses noves molt ben ballades i que li han agradat molt−, però creu que si les coreografies són noves també ho han de ser les músiques; no cal ni creu que sigui correcte fer servir aquelles que tenen una coreografia tradicional associada de fa força anys. 

Per al Tomàs el lloc natural de presentar la dansa tradicional, encara que sigui per oferir un espectacle de certa durada, és la plaça i en format rodó: “La dansa tradicional és per veure des de tots els angles, de tot arreu”, diu convençut. No es nega a pujar-la a un escenari, tot i que acaba l’afirmació amb un “però...”, que defineix molt bé la seva preferència. El punt anterior i aquest posicionament el porten a pensar que potser caldria ser més específic a l’hora d’utilitzar el nom “Esbart”; no ho diu amb acritud ni amb ànim bel·ligerant, ans el contrari, creu que ajudaria a delimitar millor la tasca que fa cada grup i evitaria, fins i tot, possibles malentesos a les persones no coneixedores de l’àmbit de les entitats dedicades a la dansa tradicional. 

Les que el coneixen ja saben a què es dedica cada grup i poques sorpreses poden tenir. En aquest sentit creu que la gran majoria de dansaires ha entrat a formar part d’un esbart més pel fet associatiu que pel fet artístic de dansar i que els que volen, d’un inici o perquè la dansa els entra en el seu ànim, un punt més el busquen en d’altres disciplines i fora dels esbarts.

No volia acabar la nostra xerrada amb el Tomàs sense saber com veu un mestre purament tradicional la relació del dansaire amb el seu compromís amb el grup. En aquest punt és taxatiu i no difereix gens del que ens han dit aquells que treballen la creació: El dansaire ha de ser responsable i complidor, en els horaris, en els assajos i en la feina. Posa un exemple que ja hem sentit molt, cosa que hauria de fer reflexionar els dansaires: “el que no pot ser és que facis una rectificació dimarts i dijous l’hagis de repetir perquè el dansaire ni tan sols ha intentat aplicar-la”. La qualitat a l’hora de presentar en públic la feina d’un esbart no és negociable; el rigor, la serietat i el compromís no entenen de línies de treball, hi han de ser presents, tot i que, com és lògic, cada plantejament té els seus condicionants, per la qual cosa cal contextualitzar cada actuació, ballada o espectacle. “En tot cas (tanca el Tomàs la seva exposició) la responsabilitat final del que presenti l’esbart de torn sempre serà dels mestres i directors”.

Ens demana que comentem dues coses (que en són tres):
  • De fa 3-4 anys el Tomàs col·labora amb l’associació Licexballet, que busca reivindicar el Ballet del Gran Teatre del Liceu.
  • Tot i tenir una línia marcadament tradicional, des de fa 20 anys l’Esbart Sabadell Dansaire és l’entitat responsable d’organitzar i coordinar els actes del Dia Internacional de la Dansa a Sabadell. Enguany han reunit a 45 grups amb 1.500 ballarins.
  • L’Esbart organitza també una gala de dansa clàssica que aquest any ha  aplegat 11 escoles (5 de Sabadell i 6 d’altres indrets). Una gala que ja necessita de procés previ de selecció per la volada que ha agafat.
No hi ha dubte que el Tomàs ha volgut fer constar aquests tres aspectes per tal de deixar clar que, tot i ser un defensor destacat de la dansa més tradicional, no renega per res dels altres tipus de dansa. Jo, que ja el coneixia per una faceta que no li acaba d’agradar com és la de la gestió (vam compartir taula al Consell Directiu de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires), he descobert un Tomàs obert vers la feina dels altres i concret en la seva. Un mestre de dansa necessari que, si no hagués existit, el nostre col·lectiu hauria d’haver inventat.
 
Fotografia: Laia Manyosa
Josep Maria Fuentes i Ros
Activista de l'àmbit dels Esbarts

Les famílies ballen a l'Espona


El dissabte 28 de maig els més petits van estar els protagonistes d’un taller a l’Espona, Centre de Dansa Tradicional. Jordi Rubio i Adriana Monté van fer ballar infants de dos i tres anys amb els seus pares i mares. 

El taller “Ballem en família” va tenir una durada d’una hora i les famílies participants van poder gaudir de la dansa d’una manera molt especial. Aquesta activitat ha tingut un gran èxit de participació i una valoració molt positiva.
 
Fotografia: Adriana Monté
 
Aina Milà

L'Espona porta els rubinencs a la Patum


El passat diumenge 29 de maig, l’Espona, Centre de Dansa Tradicional va organitzar un autocar per anar fins a Berga on es celebrava la Patum. Així, un grup de rubinencs va poder assistir a aquesta festa de la cultura tradicional catalana des de la nostra ciutat. 
Fotografia: Carles Janer
 
Aina Milà

SARAUS

 

1 de juny
 
Inici de les inscripcions a l'Escola de l'Esbart
Lloc: L'Espona
Població: Rubí
3 de juny Ball d'homenatge
50è aniversari de El Gra

Lloc: El Celler Cooperatiu
Població: Rubí
Hora: 19 h
6 i 13 de juny Assajos de "Gitanes al Carrer"
Lloc: Regina Carmeli
Població: Rubí
Hora: 21.30 h
12 de juny Actuació de l'Escola de l'Esbart
30è aniversari del Convisport

Lloc: Escola dels Maristes de Rubí
Població: Rubí
Hora: 12 h 
17 de juny Actuació de l'Escola de l’Esbart
Lloc: Mercat Municipal
Població: Rubí
Hora: 19 h
19 de juny Actuació de l'Escola de l’Esbart
Lloc: Teatre Municipal La Sala
Població: Rubí
Hora: - 11 h, grups de 4 a 9 anys
          - 18 h, grups de 10 a 16 anys
20 i 27 de juny Assajos de "Gitanes al Carrer"
Lloc: Pavelló La Llana
Població: Rubí
Hora: 22 h
27 de juny Butlletí especial Festa Major
Rebreu tota la informació relacionada amb la festa de la nostra vila


Us hi esperem!

Ajuda'ns a créixer!

Comparteix el butlletí

Share
Tweet
Forward

Hi col·labora:

Esbart Dansaire de Rubí

Equip de Comunicació

Mireia Giralt
Aina Milà

Àngels Moreno
Xavi Ribes
Isidre Rubio
 

Col·laboració

Susana Badia
Josep Maria Fuentes

1 de juny de 2016
Rebeu aquest correu ja que sou, o heu estat, socis, col·laboradors, membres de l'entitat o ens heu facilitat l'adreça per rebre aquest butlletí amb el vostre consentiment. 
D’acord amb la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, us comuniquem que aquest missatge ha estat enviat per Esbart Dansaire de Rubí, amb CIF G58203183, amb la finalitat de mantenir-vos informats de les novetats i notícies relacionades amb la nostra entitat i la cultura.
L’adreça electrònica josepmaria.fuentesros@gmail.com s’ha obtingut en el context dels nostres serveis o a través de la nostra web o xarxes socials. Aquesta comunicació es veu emparada per la política de privacitat acceptada en el moment de facilitar l'adreça electrònica. Aquest missatge s'ha enviat mitjançant un sistema automàtic que no permet respostes. Si no voleu continuar rebent-lo podeu exercir el vostre dret de baixa, modificació, oposició o cancel·lació a l'adreça física que figura en el peu o mitjançant l’enllaç següent:  baixa de la llista
 
Copyright © 2016 Esbart Dansaire de Rubí, All rights reserved.


donar-me de baixa    modificar la meva subscripció 

Email Marketing Powered by MailChimp